No hi ha res més bonic que dues persones que s’estimen uneixin els seus camins per un futur ple d’ilusions i de felicitat. Demà és el dia en que el meu cosí Carles i la Laura han escollit per casar-se i tota la seva gent estarem alla per celebrar-ho amb ells. Segur que serà un dia per recordar, tant per els protagonistes com per la resta.
Des d’aquí us desitjo que sigueu molt i molt feliços!
Publicado el Abril 4th 2008 en General
Abril 8th, 2008 at 21:58
Encara m’has de llegir el vers!!!!! m’has promes que estava tant bé…!!! jejejejej bexitos!!!
Abril 17th, 2008 at 20:15
Hola Sílvia,
sóc el cosí dels Carlos (tant Portell com Forment), tinc 16 anys i si vols puc deixar aquí el vers:
Tal dia com avui del 1.794, Danton, líder de la Revolució francesa, era guillotinat.
Kurt Corbain, líder del grup Nirvana, moria d’un tret al cap un 5 d’abril del 1.994.
Pitxis, això no és començar gaire bé, oi!?
Començo de nou. Tal dia com avui del 1.614, l’india Pocahontas es casava amb el colonitzador John Rolfe.
El 5 d’abril del 1.900 neixia l’Spencer Tracy, i el mateix dia del 1.916 en Gregory Peck. Dos grans actors.
Al 1.908 ho feia la Bette Davis.
Al 1.963, es conectava el “telèfon vermell” que unia els despatxos dels presidents Kennedy i Nikita Jrushchov. Curiosament, el telèfon era de color negre.
(ja,ja, … aquesta és bona) El 5 d’abril de 1.959, a la 28a. jornada de Lliga, el Barça guanya a l ‘Estadi Insular de Las Palmas per 0-2, fent un pas de gegant per assolir el títol de Lliga. Suárez i Eulogio Martínez són els golejadors. A manca de dues jornades els blaugrana mantenen dos punts d’avantatge sobre el Reial Madrid. Carlitos, ho sento, però aquella temporada el Barça s’acabaria emportant la Lliga.
(Noticies del dia)
• Felicitem a tots els Vicens, Emílies, Justines i Caterines.
• El nº del trio premiat és el 7 4 7.
• Activitats agenda: a Porqueres a partir de les 23:00 ball al carrer amb l’orquestra Boogie Woogie.
• La farmàcia de torn és Borrell i es troba al carrer del Carme.
• L’horòscop dels àries diu: avui pot ser un dia alegre o trist, tot depèn de com et prenguis el dia.
• L’Akasvayu juga avui a Fontajau contra el Granada (però no crec que hi arribem)
• Ah, les temperatures màximes seran de 20ºC mentre que les mínimes arribaran als 7,5ºC. Encara que han previst un microclima especial al Masmarroc.
• Només em faltaria contrastar amb en Pep si és l’aniversari d’algú….
Deixeu-me aclarir, abans que em comenceu a tirar res, que els nuvis m’han demanat i jo he acceptat gustós, que els ajudés a fer temps, de mentre arribava el capellà…
Una vegada ben situats en la data que ens reuneix aquí, permeteu-me recordar-vos que avui és un dia històric! Magnífic, esplèndid, majestuós, excel.lent, impressionant, sublim, soberbi, radiant i guai. Avui és el dia!!! Tenim la sort de compartir l’enllaç entre la Laura i en Carlos, dos persones que per tots els que ens trobem aquí representen molt. Han triat Girona per immortalitzar-ho i en concret la Sala d’Actes contigua al Claustre de la Facultat de Lletres, un marc incomparable i un gran descubriment, que des d’avui mateix passarà a engreixar la història d’aconteixements que les seves parets emmagatzemen. De ben segur, si qualsevol de vosaltres s’acosta de nou per aquest indret, guardarà per ell el record del que avui estem vivint.
Primer de tot vull felicitar les dues famílies. Encara que ja sé que no us descobreixo res, teniu la millor parella que el vostre fill/filla podia demanar. Ells dos m’han demostrat amb els anys que un i un poden sumar més de dos.
Així doncs em considero un afortunat, i motius no me’n falten. Conec aquesta parella des de fa un quant temps. Fa poc ens varen dir que feia quatre anys que festejaven. Em vaig quedar bocabadat. Us juro que a mi em semblava que en portessin molts més. La naturalitat amb la que es comporten l’un cap a l’altre em transmet confiança. Ells dos són d’aquelles parelles que et fan canviar l’estat d’ànim. Per més emprenyat que em pugui trobar, me’ls trobo, un comença “pitxi” cap aquí, l’altre “pitxi” cap allà i aquella carota sèria i antipàtica que portava ja me l’han presa. Llavors et comencen a bombardejar amb primícies i propostes: que si m’he apuntat al gimnàs fa tres mesos i encara no hi he anat, que si m’he apuntat a un curs de cuina, que si ja tinc l’i-phone, que si hem d’anar a un concert a Barcelona, que si li hem d’anar a donar records de les nostres parts a en Flix, que si amb les mesures de seguretat no s’hi juga, que si aquest dilluns començarem règim, que com és que l’Eva em truqui quan fa una setmana que jo l’havia intentat localitzar, que si amore anem a jugar a tennis, que si anirem a Mallorca, a Madrid, a La Corunya, a Sicilia, a Llívia, a Nova York, que si hem d’anar a veure a en Loquillo, a en Fito, a en Calamaro, a en Sabina, l’Springsteen, els Rolling Stones, a l’Steavie Earl, a en Grouchecki, a en Bo Didley. En Bo Didley, qui carai és aquest home! Ah, si. Segur que ha fet una cançó que algun altre cantant li haurà copiat la lletra o de qui haurà après quan era jove o fins i tot que estava guixat al darrera de la porta del bany del camerino d’en Loquillo!!!
M’enteneu quan us dic que són una parella sorprenent. Són capaços de compartir junts milers d’experiències i no només això sino que també hi fan participar a tot aquell que hi vulgui estar. Bé, tothom menys en Flix! De debó, penseu que els cap de setmana fan més activitats que l’agenda gironina per Fires de Sant Narcís!!! Planegen o no la jugada, avisen la gent, ens carreguen a la furgoneta i a fer kilòmetres. Ah, si la furgoneta la porta en Lluís Freixas arribem a lloc un dia abans! A més a més, comparteixen els amics sense reserves. Si no us ho creieu, feu la prova avui mateix. Situe-vos enmig d’una conversa on hi siguin tots dos parlant amb algú que no coneixeu. Escolteu-los una estona i després intenteu esbrinar si amb qui parlaven era un amic de la Laura o d’en Carlos. Fan dubtar!!!
Del que no tinc cap dubte, és que l’heu encertada! Aprofito aquests moments d’intimitat pública, Carlos, per confessar-te que sento enveja sana de tu. Ja fa temps que ens coneixem, hem compartit alegries i neguits. Hem anat perfilant les nostres personalitats al llarg d’aquests anys i després de totes aquestes vivències considero que la noia que tens al costat és la persona que t’ha fet més feliç, amb qui més t’has il.lusionat i per qui més sacrifis estàs disposat a fer. Sento enveja per això, però també perquè la Laura és guapa, més intel.ligent que nosaltres i d’una vitalitat contagiosa, tant que tu ja n’has emmalaltit i que t’ajudarà a fer-te gran, en tots els sentits.
Ara recordo el dia que em vas presentar la Laura. Quan tornàvem cap a Figueres em demana: Què! Què t’ha semblat? I jo li contesto: Noi, és més intel.ligent que tu! En Carlos em va contestar: Ja ho sé, nano. Així m’estalviaré de pensar!
Del nuvi, Laura, no te’n parlaré. Compto que el padrí ja ha fet la seva feina i tampoc em paga prou com per fer-li més promoció. Només afegiré que t’emportes la joia de la colla!
Com se sol sentir en molts de casaments, empreneu un llarg camí. Heu fet el primer pas, el més valent potser. Però amb aquest no n’hi ha prou. Per arribar a aquest punt heu anat acumulant un munt de pedretes que representen les vostres experiències. Degudament col.locades en línea dibuixaran la vostra vida junts. Si alguna vegada us trobeu qualsevol adversitat, tan sols es tracta de fer marxa enrera retornant pel camí que ja heu fet i recordant allò que vau viure buscant la força necessària per tornar endavant. Penseu que sobre les vostres espatlles hi carregueu els millors desitjos de tots els que ens trobem aquí.
Per acabar, i esperant que ja hagi arribat el capellà, només voldria demanar-vos que seguiu essent feliços i que continueu fent-nos ho sentir a nosaltres. Per molts, molts anys.
Visca els nuvis.
Abril 18th, 2008 at 17:47
Eis Narcís gràcies! És molt maco el vers! El principi tostón però és molt graciós. Tant formal com informal. Això és el que ens distingeix dels èssers animals. La nostra gratificant intel·ligència. Moltes gràcies.
Abril 24th, 2008 at 19:53
Si, és un xic tostón, però ja ho va dir en Marc (que ho va llegir): no estava segur de si agradaria al públic. Estava una mica espantat, però, per sort, va ser un èxit, ja que ell també hi va aportar el to de comicitat que té.
No es mereixen Sílvia ;).